CONCLUSIONS DELS INFORMANTS

CONCLUSIONS

Després de fer aquest treball, hem pogut conèixer un lèxic utilitzat fa anys i que actualment s’està perdent. Ja que no tothom fa servir les mateixes paraules per referir-se a una en particular, i pot variar segons la zona geogràfica on es resideix. Segons l’informant el lèxic usat pot variar en quantitat, és a dir, l’informant A (Emili Font) utilitza un lèxic més extens, mentre que el del B (Joan Jornet) és més reduït.

TOTS DOS INFORMANTS:

·         Sintaxi:

Repetició de complements: CD (informant A) i CCLL (informant B), (tornant-ho a repetir això i allà doncs hi fèiem balls)

·         Fonètica:

El pronom personal tònic “jo” el pronuncien com una i (y).

Gerundis velaritzats: corrent/correguents.

Síl·laba tònica mal col·locada a paraules com: medul·la i atmosfera.

Iodització a la paraula vull per vui.

·         Castellanismes: bueno, pues, iglésia...

·         Morfologia:

No fan el femení del determinat numeral dos, que seria dues

Elideixen la lletra final: res/res, o bé qualsevol altre per facilitar la pronuncia: però/pro

Els adjectius d’una terminació en fan el femení: intel·ligenta, diferenta...

Utilitzen correctament el determinant les, per dir les postres, i també diuen correctament la segona persona del singular del verb fer, que seria facis.

Tots dos es refereixen al lavabo com el cuarto de bany, segurament influenciats pel castellà.

INFORMANT A (Emili Font)

·         Expressions:

Goita!, coi!, m’ha baixat de la testa!...

·         Verbs antics:

Estacar (fixar), escatir (tallar la part no aprofitable), bitllar...

·         Frases peculiars:

Començar d’agafar, no sabia de nadar

·         Fonètica:

Iodització: papallona/papaiona.

De la paraula quan en diu con o cum (català central).

De la paraula poble, en fa geminació (pobble), elideix la lletra u de  aigua (aiga), de la paraula juliol canvia la l per una r: juriol, per facilitar-ne la pronuncia, i del verb treure, tant diu travíem com trèiem.

·         Els verbs de la primera persona del singular els acaba amb una t final

·         Barreja del català i castellà: avantes (abans - antes)

·         Varietat lèxica:

Saca – sacpai, ramper – rampí, mare – mestressa...

Cavalló, rem, rim...

INFORMANT B (Joan Jornet)

·         Fonètica:

En la majoria de paraules fa essa sorda mentre que haurien de ser sonores: Àsia, gasa, medusa.

De la paraula petit, canvia la e per una i: pitit.

La v de cavar la fa labiodental (característica de Tarragona)

·         Fa el típic error de dir: tenir que/de en comptes d’haver de (vulgarisme), o dir enradera, que el mot correcte seria enrere

·         Menys varietat lèxica

·         Característiques del tarragoní:

Verbs de la primera persona del singular acabat en -ot: mirot, agafot...

Diu fenya de casa en comptes de feina de casa.

En síntesi, hem analitzat i comparat la fonètica, morfologia, sintaxi i el lèxic de tots dos informants, i hem comprovat que encara que hi hagi uns 9 milions de persones aproximadament que parlin el català, es van perdent mots o expressions. Ja que ara predomina la vida urbana i la gent s’acostuma a una mateixa parla.