CAMPS SEMÀNTICS DELS INFORMANTS

CAMPS SEMÀNTICS INFORMANT A

Parts del cos: vèrtebra, nervi, siàtica

Procediments després un accident: radiografia, recuperació, enguixar

Malalties: refredat, grip, sucre alt

Climatologia: pedregar, ruixat, tro, tempesta, llamps, llampecs, clariana, nevar

Hort/camp: ceps, brotar, rim, segar, blat de moro, cabelló, ceba tendra

Plantes: menta, regalisia de broc, romaní, figuera, roser, olivera

Roba: traje de mariner, vestit, corbata, minifalda, esclops, espardenyes d’en tramuntana, fandilles.

Animals : andiots, marrans, cabrits, burros.

OFICIS:

Eines:

Aixada

Ramper/rampí

Moltocultor

Bigós

Magall del rastell

Recollidor

Destral

Escala

Volant

Forquetes

Xerrac

Lligador

Màquines:

Cosechadora

Retros

Picadores menjar

Camp:

Bordant (ceps)

Rim (punta del cep)

Segar

Sembrar

Cavalló

Rem (distància del blat)

Plantar

Planejar el terra

Escatir oliveres

Gavellons

Garbes

Lligador (persona)

L’era (on eren els animals)

Soca

Per fer el carbó vegetal:

Ajustar llenya

Sacpai (soca)

Mamellons (nanses)

Socs (troncs)

Arrebestir

Embalum

Canastes

Vim

Pila

Llauna

Tola

Donafums (tros de pal)

Burja (pal llarg)

Bitllar

Rescaltejar (treure la terra)

Fagell

VIDA:

Família:

Mare/mestressa, que apadaçava estreps

Cuina:

Espècies:

1.Regalíssia de broc

2.Menta

3. –

Ceba tendra

Escapçar la ceba

Broc

Romaní

Castanyes

Mories (quedaven les castanyes)

Xacolata

Entreteniments/jocs: setmana=xerranca, sants, truca, cerilles, baldufa, cine, fletxes, gàngsters, fusills, inflables

 Paraules/frases : començar d’agafar, dues-dugues, con, can pistac, avantes.

CAMPS SEMÀNTICS INFORMANT B

Roba: roba esportiva, faldilles, peces d’interior, mono, granota

Festa: curses de “coses”

Plantes: rosa, roser, menta, mores, figuera, olivera, rama

Creences: home del sac

Jocs: pilota, frontón, boles, baldufa, parxís,cartes, a boles, bèlit.

Jocs de cartes: brisca, manilla, butifarra

Animals: mula, matxu, toros, marrà, cabra

COS:

Dues vèrtebres

Columna

Tendons

Ecografia

Dislocar – marxar l’os de lloc

Operacions a les mans

Cabdell de nervis

TEMPS:

Girona era plujós

Hivern fred

Calor

Imatges mostrades:

1.pluja

2.neu

3.sol mig núvol

4.sol

5.núvol

6.pluja

OFICIS:

Eines:

1.carretilla

2.galleda

3.pizó (pizonar el terra)

4.pala per cavar la terra

5.massa de fusta o de cautxú

6.forca

7.manguera

8.formigonera

9.paleta

10.paletí

11.remolinador

Altres imatges:

1.picoleta

2.guants

3.estisores de podar

4.paletins

5.gorra

6.martell

7.remolinador o talotxa

8.rascletes

9.espàtula

VIDA:

(La família treballava la terra)

Espècies:

1.canyella

2.menta

3.regalíssia

Paraules del plat d’arròs a la cassola:

Bullit

Guisat

Peix: sèpia

Gambetes

FRASES PECULIARS:

Tinc de dir

D’esgarrapar la terra

Enradera

Fenya de casa (feina de casa)

Fent aquestes entrevistes hem vist que tot i que tenen edats diferents i procedeixen de llunyanes comarques, utilitzen en molts temes mots semblants o iguals per referir-se a un mateix significat. Per exemple, fan servir el mot marrà per referir-se al mascle de l’ovella o regalisia per referir-se a la regalèssia.

Però també utilitzen diverses paraules diferents per referir-se al mateix, és a dir, una paraula té diferents formes de dir-se. Per exemple, l’informant A, l’Emili, a més a més de ploure anomena a les precipitacions com a ruixat, mentre que en Joan no ho fa.

A l’hora d’expressar-se l’informant A utilitza molt més lèxic que l’informant B, és a dir, busca altres paraules per expressar-se millor perquè d’aquesta manera poguem entendre’l, en canvi, l’informant B busca la paraula adequada, i si no la troba simplement no la diu.