MATERIAL UTILITZAT A LA ÚLTIMA ENTREVISTA

CONCLUSIONS DELS INFORMANTS

CONCLUSIONS

Després de fer aquest treball, hem pogut conèixer un lèxic utilitzat fa anys i que actualment s’està perdent. Ja que no tothom fa servir les mateixes paraules per referir-se a una en particular, i pot variar segons la zona geogràfica on es resideix. Segons l’informant el lèxic usat pot variar en quantitat, és a dir, l’informant A (Emili Font) utilitza un lèxic més extens, mentre que el del B (Joan Jornet) és més reduït.

TOTS DOS INFORMANTS:

·         Sintaxi:

Repetició de complements: CD (informant A) i CCLL (informant B), (tornant-ho a repetir això i allà doncs hi fèiem balls)

·         Fonètica:

El pronom personal tònic “jo” el pronuncien com una i (y).

Gerundis velaritzats: corrent/correguents.

Síl·laba tònica mal col·locada a paraules com: medul·la i atmosfera.

Iodització a la paraula vull per vui.

·         Castellanismes: bueno, pues, iglésia...

·         Morfologia:

No fan el femení del determinat numeral dos, que seria dues

Elideixen la lletra final: res/res, o bé qualsevol altre per facilitar la pronuncia: però/pro

Els adjectius d’una terminació en fan el femení: intel·ligenta, diferenta...

Utilitzen correctament el determinant les, per dir les postres, i també diuen correctament la segona persona del singular del verb fer, que seria facis.

Tots dos es refereixen al lavabo com el cuarto de bany, segurament influenciats pel castellà.

INFORMANT A (Emili Font)

·         Expressions:

Goita!, coi!, m’ha baixat de la testa!...

·         Verbs antics:

Estacar (fixar), escatir (tallar la part no aprofitable), bitllar...

·         Frases peculiars:

Començar d’agafar, no sabia de nadar

·         Fonètica:

Iodització: papallona/papaiona.

De la paraula quan en diu con o cum (català central).

De la paraula poble, en fa geminació (pobble), elideix la lletra u de  aigua (aiga), de la paraula juliol canvia la l per una r: juriol, per facilitar-ne la pronuncia, i del verb treure, tant diu travíem com trèiem.

·         Els verbs de la primera persona del singular els acaba amb una t final

·         Barreja del català i castellà: avantes (abans - antes)

·         Varietat lèxica:

Saca – sacpai, ramper – rampí, mare – mestressa...

Cavalló, rem, rim...

INFORMANT B (Joan Jornet)

·         Fonètica:

En la majoria de paraules fa essa sorda mentre que haurien de ser sonores: Àsia, gasa, medusa.

De la paraula petit, canvia la e per una i: pitit.

La v de cavar la fa labiodental (característica de Tarragona)

·         Fa el típic error de dir: tenir que/de en comptes d’haver de (vulgarisme), o dir enradera, que el mot correcte seria enrere

·         Menys varietat lèxica

·         Característiques del tarragoní:

Verbs de la primera persona del singular acabat en -ot: mirot, agafot...

Diu fenya de casa en comptes de feina de casa.

En síntesi, hem analitzat i comparat la fonètica, morfologia, sintaxi i el lèxic de tots dos informants, i hem comprovat que encara que hi hagi uns 9 milions de persones aproximadament que parlin el català, es van perdent mots o expressions. Ja que ara predomina la vida urbana i la gent s’acostuma a una mateixa parla.

CAMPS SEMÀNTICS DELS INFORMANTS

CAMPS SEMÀNTICS INFORMANT A

Parts del cos: vèrtebra, nervi, siàtica

Procediments després un accident: radiografia, recuperació, enguixar

Malalties: refredat, grip, sucre alt

Climatologia: pedregar, ruixat, tro, tempesta, llamps, llampecs, clariana, nevar

Hort/camp: ceps, brotar, rim, segar, blat de moro, cabelló, ceba tendra

Plantes: menta, regalisia de broc, romaní, figuera, roser, olivera

Roba: traje de mariner, vestit, corbata, minifalda, esclops, espardenyes d’en tramuntana, fandilles.

Animals : andiots, marrans, cabrits, burros.

OFICIS:

Eines:

Aixada

Ramper/rampí

Moltocultor

Bigós

Magall del rastell

Recollidor

Destral

Escala

Volant

Forquetes

Xerrac

Lligador

Màquines:

Cosechadora

Retros

Picadores menjar

Camp:

Bordant (ceps)

Rim (punta del cep)

Segar

Sembrar

Cavalló

Rem (distància del blat)

Plantar

Planejar el terra

Escatir oliveres

Gavellons

Garbes

Lligador (persona)

L’era (on eren els animals)

Soca

Per fer el carbó vegetal:

Ajustar llenya

Sacpai (soca)

Mamellons (nanses)

Socs (troncs)

Arrebestir

Embalum

Canastes

Vim

Pila

Llauna

Tola

Donafums (tros de pal)

Burja (pal llarg)

Bitllar

Rescaltejar (treure la terra)

Fagell

VIDA:

Família:

Mare/mestressa, que apadaçava estreps

Cuina:

Espècies:

1.Regalíssia de broc

2.Menta

3. –

Ceba tendra

Escapçar la ceba

Broc

Romaní

Castanyes

Mories (quedaven les castanyes)

Xacolata

Entreteniments/jocs: setmana=xerranca, sants, truca, cerilles, baldufa, cine, fletxes, gàngsters, fusills, inflables

 Paraules/frases : començar d’agafar, dues-dugues, con, can pistac, avantes.

CAMPS SEMÀNTICS INFORMANT B

Roba: roba esportiva, faldilles, peces d’interior, mono, granota

Festa: curses de “coses”

Plantes: rosa, roser, menta, mores, figuera, olivera, rama

Creences: home del sac

Jocs: pilota, frontón, boles, baldufa, parxís,cartes, a boles, bèlit.

Jocs de cartes: brisca, manilla, butifarra

Animals: mula, matxu, toros, marrà, cabra

COS:

Dues vèrtebres

Columna

Tendons

Ecografia

Dislocar – marxar l’os de lloc

Operacions a les mans

Cabdell de nervis

TEMPS:

Girona era plujós

Hivern fred

Calor

Imatges mostrades:

1.pluja

2.neu

3.sol mig núvol

4.sol

5.núvol

6.pluja

OFICIS:

Eines:

1.carretilla

2.galleda

3.pizó (pizonar el terra)

4.pala per cavar la terra

5.massa de fusta o de cautxú

6.forca

7.manguera

8.formigonera

9.paleta

10.paletí

11.remolinador

Altres imatges:

1.picoleta

2.guants

3.estisores de podar

4.paletins

5.gorra

6.martell

7.remolinador o talotxa

8.rascletes

9.espàtula

VIDA:

(La família treballava la terra)

Espècies:

1.canyella

2.menta

3.regalíssia

Paraules del plat d’arròs a la cassola:

Bullit

Guisat

Peix: sèpia

Gambetes

FRASES PECULIARS:

Tinc de dir

D’esgarrapar la terra

Enradera

Fenya de casa (feina de casa)

Fent aquestes entrevistes hem vist que tot i que tenen edats diferents i procedeixen de llunyanes comarques, utilitzen en molts temes mots semblants o iguals per referir-se a un mateix significat. Per exemple, fan servir el mot marrà per referir-se al mascle de l’ovella o regalisia per referir-se a la regalèssia.

Però també utilitzen diverses paraules diferents per referir-se al mateix, és a dir, una paraula té diferents formes de dir-se. Per exemple, l’informant A, l’Emili, a més a més de ploure anomena a les precipitacions com a ruixat, mentre que en Joan no ho fa.

A l’hora d’expressar-se l’informant A utilitza molt més lèxic que l’informant B, és a dir, busca altres paraules per expressar-se millor perquè d’aquesta manera poguem entendre’l, en canvi, l’informant B busca la paraula adequada, i si no la troba simplement no la diu.

DESCRIPCIONS DELS INFORMANTS

INFORMANT A

Emili Font és una persona que a primera vista transmet calma i tranquil·litat. El seus cabells adopten forma de corona al voltant del seu cap deixant al descobert la part superior del cap amb pocs pèls. Té unes celles petites però poblades, i uns ulls xics i expressius. El seu nas és dissimulat amb una petita taca de naixement al centre. Els seus llavis són allargats, prims i amb un gest trist, i les seves dents són blanques i rectes. La barbeta és rodona i petita. Generalment amb poques arrugues per la seva edat, només se li veuen les dels ulls i les de la boca quan riu.

Pel que fa el seu cos es manté en forma ja que va cada dia al camp a treballar al seus horts, i per tant alhora fa exercici físic.

Ell és una persona molt agradable i oberta, té facilitat per connectar amb la gent. Pel que fa el seu humor majoritàriament sol estar alegre i feliç, poques són les vegades que s’enfada o la seva veu puja de to.

Sempre sol tenir alguna cosa a dir encara que ningú hagi preguntat, i davant d’algun problema busca una solució sense posar-se nerviós. Té el cap ben col·locat sobre les espatlles, ja que raona les coses abans de dir-les, i normalment és molt solidari amb l’altra gent.

Li agrada estar amb la seva gent i no estar pensant en les seves coses, li encanten els dinars familiars, els sopars de Nadal o els dinars dels aniversaris.

Té unes mirades inspiradores que et transmeten serenitat, i un somriure encomanadís.

INFORMANT B

Joan Jornet és un home baixet i una mica rodó pel que fa a la constitució del seu cos.

A primera vista ens ha semblat un persona inquieta, nerviosa i tímida.

No té gaire cabell però el que té és d’un blanc grisós amb el tacte d’un cotó fluix i fa de corona al voltant del seu cap, que va d’orella a orella. Té uns ulls petits, però amb un blau intens que semblen el cel, i al damunt d’aquests té unes celles grises, curtes però amples, i poblades. Els llavis són petits i prims, que deixen veure un somriure molt graciós, ja que li falten dues dents al capdavant. El contorn del seu cap acaba en una barbeta petita i rodona. En general té una cara amb arrugues abundants per tot arreu: al voltant dels ulls, al front, a la barbeta, al coll…

D’altra banda, a la part superior porta una camisa de quadres de tons vermells i marrons i es pot pensar que és un senyor ben elegant, però a mesura que es baixa  es pot veure que els pantalons són de xandall, d’un color blau llampant, que no van gens a conjunt amb la part superior. De calçat, anava molt còmode, ja que portava espardenyes blau fosc.

A en Joan li costa molt transmetre els seus sentiments, ja que no parla gaire. Podria ser per l’escassa confiança o pel costum d’independència d’estar gairebé tot el dia a la seva habitació de la residència d’ancians.  És força tímid, vergonyós i sensible, perquè quan parla si no se’n surt es posa molt nerviós, s’esvera i comença a tartamudejar i no li surten les paraules. La primera impressió sobre aquest home és que és una bona persona.

És molt tranquil i es pren les coses amb calma, va sense pressa i és molt comprensiu a l’hora de respondre les preguntes.

Pel fet de viure en una residència i per l’edat que té, se’l veu amb gest un xic trist i apagat.

FOTOGRAFIES AMB ELS INFORMANTS

 Fotografia amb l'informant A (Emili Font) durant la primera entervista, per això hi surt la Clàudia.

Fotografia amb l'informant B (Joan Jornet) en la darrera entrevista.

SONS TERCERA ENTREVISTA

INFORMANT A: INFORMANT B:

AMBIGÜITAT LÈXICA I SINTÀCTICA

AMBIGÜITATS:

L'ambigüitat lèxica és un fenomen lingüístic que es dóna quan es poden atribuir diversos significats en una oració, pot ser semàntica (gat d’animal o gat per a pujar els cotxes i així arreglar-los) o funcional (la crítica de Riba, on Riba pot ésser el crític o el criticat. En canvi,  l'ambigüitat sintàctica, consisteix en la possibilitat de construir de dues maneres una frase, es considera un fenomen lingüístic que es dóna quan es poden assignar diverses descripcions estructurals, i en conseqüència, diverses interpretacions semàntiques, a una oració.

EXEMPLES D’AMBIGÜITAT LÈXICA:

1)    Va quedar per trobar-se amb ell al banc.

(Aquesta oració es pot interpretar de dues maneres, ja que es pot referir a un banc de seure, o bé a un edifici que és un  establiment de crèdit que fa el comerç del diner, negocia tota mena de valors, rep dipòsits de diner, etc.)

Mireia Sastre

  2) Ignora la seva actitud.

(En aquesta oració trobem el verg ignorar i el podem interpretar en el sentit de passar d'alguna cosa o d'algú o del fet no de saber, no tenir coneixement d'alguna cosa)

Carla Cuenca

EXEMPLES D’AMBIGÜITAT SINTÀCTICA:

1)    El propietari va expulsar els inquilins del tercer de la reunió.

       D’una banda, aquesta frase especifica el lloc d’on s’ha expulsat algú (complement   circumstancial de lloc),  i de l’altra banda especifica del inquilins de què es tracta (complement directe).

2)  La Maria es va trobar la setmana passada el net del regidor que té un restaurant a la ciutat.

      Aquesta oració es pot interpretar de dues maneres diferents, ja que no se sap de qui és el restaurant. Perquè la subordinada (que té un restaurant a la ciutat) té dos antecedents, el net i el regidor, i tant pot acompanyar-ne un com l’altre , els quals fan de complement directe.

Mireia Sastre

 
3) Va poder veure un ric amb ulleres.
En aquesta oració no es sap si és el ric el que porta ulleres (complement del nom) o si la persona que va veure el ric portava olleres (complement circumstancial d'instrument).

4) Posa els coixins i els llençols nets a l'armari.
En aquesta oració es pot interpretar que només els llençols són nets ( adjectiu complement del nom) o que als dos adjectius coordinats els afecta l'adjectiu (complement del nom).

Carla Cuenca

EUFEMISMES

Un eufemisme és un mot o locució d'expressió suau, atenuada, en lloc d'un de dur, inconvenient o desplaent. És a dir, dir-ho diferent per por a ofendre, en uns casos; o a passar per maleducat i fins i tot per antisocial, en d'altres.
Hi ha dos tipus d'eufemismes: de manipulació planificada (política, economia, etc) i  de temes delicats (quotidians).

Manipulació planificada:

Economia:

Debilitat de creixement econòmic (crisis)
Reajustament de plantilla (acomiadament)

Política:

Països en via de desenvolupament (països pobres)
Pronunciament militar (dictadura)
S'ha neutralitzat els indígenes (s'ha massacrat / exterminat / matat els indígenes)
"... Podría echar al traste el buen comportamiento de la inflación' . (El Mundo, 21 de julio de 1996. Pedro J Ramírez). (La inflació pujarà i els ciutadans tindran menys ingressos)


Aquests eufemismes sobre política i economia són trobats en diaris, notícies o el llibre d'història de primer de Batxillerat, ja que alguns d'aquests són utilitzats molt sovin en el medi de comunicació.

Temes delicats:

sexe:

donar a llum (parir)
home de color (negre)
donua pública (prostituta)
de l'altre acera (gay)
vulva/penis (parts íntimes)

Funcions fisiològiques:

anar al lavabo (pixar)

Mort:

ha anat a l'altre barri / perdre la vida (morir)

Altres:
 invident (cec)
crentre psiquiàtric (manicomni)
centre penitenciari ( presó)
autoestimular-se (drogar-se)
tercera edat (vellesa)
passat de copes (borratxo)

Aquests eufemismes són molt utilitzats, per tant són els que diem nosaltres a la vida quotidiana.

TREBALL DE GEOLINGÜÍSTICA (III)

INTRODUCCIÓ DELS INFORMANTS:
Informant 1
Emili Font, 73 anys, viu a Lladó (Figueres) i sempre ha treballat de pagès.

Informant 2
Joan Jornet, 86 anys, vivia a Torre de l'Espanyol (Tarragona) però actualment a la residència de Palau de Girona i treballava de paleta.

Més exemples de metàtesi i creuament

Al minut 0:22 trobem una anticipació quan la presentadora diu reforzal, ja que intuim que la següent paraula comensarà per L o bé, per l’article el. Al minut 0:07 trobem un creuament quan es diu libro record de los guiness i hauria de ser libro de los record guiness.

Metàtesi i creuament

Video del programa APM de tv3

Al minut 0:08 trobem una metàtesi on diuen abtrastas en comptes de abstractas que seria el mot correcte.  També al minut 0:22 en comptes de dir traumático la senyora diu tramáutico i és per tant, una altra metàtesi. També podem observar altres tipus de lapsus linguae corregits a la part inferior de la pantalla.